Què és el certificat energètic

Des de l’1 de juny de 2013, els habitatges en venda o lloguer han de disposar d’un certificat d’eficiència energètica. Si no és així, els propietaris poden ser multats amb sancions que van des dels 300 fins als 6.000 euros, segons el Reial Decret aprovat el passat 5 d’abril, que es va completar posteriorment amb diverses esmenes al projecte de llei de reforma de la rehabilitació .

Aquest certificat ha d’especificar mitjançant una escala de set lletres, de la A a la G, el nivell d’emissions de CO2 en comparació amb les dimensions de l’edifici. D’aquesta manera, es pretén que el comprador o el llogater pugui valorar i comparar l’eficiència energètica com un factor afegit per a la presa de decisions de compra o lloguer.

En què consisteix?

En un edifici, l’eficiència energètica es calcula mesurant l’energia consumida tots els anys en condicions normals d’ús i ocupació. Per a això es tenen en compte tots els serveis utilitzats de manera habitual, com la calefacció, la refrigeració, la ventilació, la producció d’aigua calenta sanitària i la il·luminació, per tal de mantenir les condicions de confort tèrmic i lumínic i les seves necessitats d’aigua calenta sanitària i qualitat d’aire interior.

En concret, l’indicador recull els quilograms de CO2 dividits pels metres quadrats de l’habitatge (kg CO2 / m2 a l’any). A aquells amb una ràtio d’emissions per sota dels 6,8 kg CO2 / m2 a l’any se li assigna la lletra A, la millor qualificació. La pitjor nota (el G) és per a aquells immobles que superen els 70,9 kg C02 / m2 anuals.

Quins edificis s’han de certificar?

En general, tots els immobles disponibles per a la venda o el lloguer. La normativa inclou algunes excepcions pel que fa als edificis que han de sol·licitar el certificat, encara que la major part no són representatius de l’actual parc d’habitatges.

Així, per exemple, no resulta obligatori per als pisos arrendats durant menys de quatre mesos, edificis aïllats amb menys de 50 metres quadrats útils, edificis i monuments protegits en els quals s’altera el seu caràcter o aspecte, llocs de culte o religiosos, construccions provisionals (per menys de dos anys) i la part no residencial d’edificis industrials i agrícoles.

Per la seva banda, serà obligatori per a tots els edificis de nova construcció i també quan es faci una rehabilitació o reforma d’edifici amb una superfície útil superior a 1.000 metres quadrats, que afecti més d’el 25% de el total dels seus tancaments.

Quan s’ha de lliurar el certificat?

Els propietaris que vulguin vendre els seus pisos han de posar a disposició dels compradors aquest títol en el moment en què s’efectua l’operació, mentre que en el cas dels lloguers el propietari haurà de lliurar una còpia a l’inquilí. És a dir, no es pot sol·licitar el certificat un cop que s’ha realitzat la venda o l’arrendament d’l’immoble. Aquest certificat tindrà una validesa de deu anys.

On es pot sol·licitar?

L’interessat en sol·licitar el certificat haurà d’anar als tècnics en possessió de titulació habilitant (arquitectes o enginyers). El propietari tindrà total llibertat per triar-los.

Quant costa?

No hi ha un preu determinat. Cada tècnic realitza la seva proposta. Algunes pàgines web permeten accedir a les ofertes disponibles tenint en compte el tipus d’immoble i la zona de residència.

Quines són les sancions?

La llei estableix sancions que oscil·len des dels 300 euros als 600 euros en el cas de les infraccions lleus, dels 601 als 1.000 euros en el de les greus i dels 1.001 als 6.000 euros per a les molt greus.

0